AMARANTÀCIES
AMARIL·LIDÀCIES
APIÀCIES (UMBEL·LÍFERES)
ASTERÀCIES (COMPOSTES)
AUXILIARS
BRÀSIQUES (CRUCÍFERES)
CUCURBITÀCIES
FABÀCIES (LLEGUMINOSES)
LAMIÀCIES (LABIADES)
POÀCIES (GRAMÍNIES)
POLIGONACIES
SOLANÀCIES
 
 
catàleg de varietats
/
 
d’escairar
Lloc de Recollida: Berga
Informador: Cal coloma
Nom científic : Zea mays
Documents
escudella de blat de moro escairat
BlatMo-Descairar
Coneixement agronòmic relacionat:
 
 
El blat de moro d’escairar[1] és un dels productes típics del berguedà. Fa un gra gros, adequat per a ser pelat, clar de color, gairebé blanquinós. Tot i que sobretot és típic per a l’escudella de Nadal, al Berguedà n’hi ha un cert consum durant tot l’any i fins i tot es troba en algunes botigues a Manresa. Actualment no està passant un mal moment, encara hi ha varis molins que en pelen i es paga força bé, cap a un euro per quilo (Jacint Carrera, la Pobla de Lillet). És un gra dur i costa de coure. Per a cuinar-lo, es deixa en remull la nit anterior i es bull durant tres o quatre hores. (Anna Simón, Vallcebre). Hi ha un tècnica antiga per a pelar-lo que s’utilitzava per no haver-lo de portar al molí. Consistia a bullir el gra amb aigua i cendra, en unes cassoles grosses, fins que s’aconseguia treure la pela amb els dits fàcilment. A continuació es treia de l’aigua i fregant amb les mans s’anaven pelant els grans. En acabat s’extenien perquè es tornessin a eixugar i es pogués conservar (ca l’Ardit, l’Espunyola).
El blat de moro escairat també admet ser preparat en farinetes, trinxat, arrossejat i incorporat a amanides i esqueixades (Contreras, 2003).
 
GROS (en cabeça, junt al blat de moro d’escairar)


[1] De fet, segons Fabra (1968) i GEC (1969) hauria de ser blat de moro escarit, que realment vol dir pelat, i no pas escairat, que significa que se li han deixat els angles a noranta graus, escaires, però escairat és la forma com tothom el coneix.
 
 
El blat de moro d’escairar[1] és un dels productes típics del berguedà. Fa un gra gros, adequat per a ser pelat, clar de color, gairebé blanquinós. Tot i que sobretot és típic per a l’escudella de Nadal, al Berguedà n’hi ha un cert consum durant tot l’any i fins i tot es troba en algunes botigues a Manresa. Actualment no està passant un mal moment, encara hi ha varis molins que en pelen i es paga força bé, cap a un euro per quilo (Jacint Carrera, la Pobla de Lillet). És un gra dur i costa de coure. Per a cuinar-lo, es deixa en remull la nit anterior i es bull durant tres o quatre hores. (Anna Simón, Vallcebre). Hi ha un tècnica antiga per a pelar-lo que s’utilitzava per no haver-lo de portar al molí. Consistia a bullir el gra amb aigua i cendra, en unes cassoles grosses, fins que s’aconseguia treure la pela amb els dits fàcilment. A continuació es treia de l’aigua i fregant amb les mans s’anaven pelant els grans. En acabat s’extenien perquè es tornessin a eixugar i es pogués conservar (ca l’Ardit, l’Espunyola).
El blat de moro escairat també admet ser preparat en farinetes, trinxat, arrossejat i incorporat a amanides i esqueixades (Contreras, 2003).
 
GROS (en cabeça, junt al blat de moro d’escairar)


[1] De fet, segons Fabra (1968) i GEC (1969) hauria de ser blat de moro escarit, que realment vol dir pelat, i no pas escairat, que significa que se li han deixat els angles a noranta graus, escaires, però escairat és la forma com tothom el coneix.
Blat de moro D’escairar
 
   
Esporus: Centre de conservació de la biodiversitat Cultivada. Can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa.
Tel. 93 8787035 esporus@associaciolera.org
Avis Legal | Contactar | Pàgina d'inici | Recomana'm