AMARANTÀCIES
AMARIL·LIDÀCIES
APIÀCIES (UMBEL·LÍFERES)
ASTERÀCIES (COMPOSTES)
AUXILIARS
BRÀSIQUES (CRUCÍFERES)
CUCURBITÀCIES
FABÀCIES (LLEGUMINOSES)
LAMIÀCIES (LABIADES)
POÀCIES (GRAMÍNIES)
Blat
Blat de moro
Blat dur
Espelta bessona
Espelta petita
Ordi
Sorgo
POLIGONACIES
SOLANÀCIES
 
 
catàleg de varietats
POÀCIES (GRAMÍNIES) / Blat de moro
 
Blat de moro d’escairar
Lloc de Recollida: Berga
Informador: Cal coloma
Nom científic : Zea mays
Documents
escudella de blat de moro escairat
BlatMo-Descairar
Coneixement agronòmic relacionat:
 
 
El blat de moro d’escairar[1] és un dels productes típics del berguedà. Fa un gra gros, adequat per a ser pelat, clar de color, gairebé blanquinós. Tot i que sobretot és típic per a l’escudella de Nadal, al Berguedà n’hi ha un cert consum durant tot l’any i fins i tot es troba en algunes botigues a Manresa. Actualment no està passant un mal moment, encara hi ha varis molins que en pelen i es paga força bé, cap a un euro per quilo (Jacint Carrera, la Pobla de Lillet). És un gra dur i costa de coure. Per a cuinar-lo, es deixa en remull la nit anterior i es bull durant tres o quatre hores. (Anna Simón, Vallcebre). Hi ha un tècnica antiga per a pelar-lo que s’utilitzava per no haver-lo de portar al molí. Consistia a bullir el gra amb aigua i cendra, en unes cassoles grosses, fins que s’aconseguia treure la pela amb els dits fàcilment. A continuació es treia de l’aigua i fregant amb les mans s’anaven pelant els grans. En acabat s’extenien perquè es tornessin a eixugar i es pogués conservar (ca l’Ardit, l’Espunyola).
El blat de moro escairat també admet ser preparat en farinetes, trinxat, arrossejat i incorporat a amanides i esqueixades (Contreras, 2003).
 
GROS (en cabeça, junt al blat de moro d’escairar)


[1] De fet, segons Fabra (1968) i GEC (1969) hauria de ser blat de moro escarit, que realment vol dir pelat, i no pas escairat, que significa que se li han deixat els angles a noranta graus, escaires, però escairat és la forma com tothom el coneix.
 
 
El blat de moro d’escairar[1] és un dels productes típics del berguedà. Fa un gra gros, adequat per a ser pelat, clar de color, gairebé blanquinós. Tot i que sobretot és típic per a l’escudella de Nadal, al Berguedà n’hi ha un cert consum durant tot l’any i fins i tot es troba en algunes botigues a Manresa. Actualment no està passant un mal moment, encara hi ha varis molins que en pelen i es paga força bé, cap a un euro per quilo (Jacint Carrera, la Pobla de Lillet). És un gra dur i costa de coure. Per a cuinar-lo, es deixa en remull la nit anterior i es bull durant tres o quatre hores. (Anna Simón, Vallcebre). Hi ha un tècnica antiga per a pelar-lo que s’utilitzava per no haver-lo de portar al molí. Consistia a bullir el gra amb aigua i cendra, en unes cassoles grosses, fins que s’aconseguia treure la pela amb els dits fàcilment. A continuació es treia de l’aigua i fregant amb les mans s’anaven pelant els grans. En acabat s’extenien perquè es tornessin a eixugar i es pogués conservar (ca l’Ardit, l’Espunyola).
El blat de moro escairat també admet ser preparat en farinetes, trinxat, arrossejat i incorporat a amanides i esqueixades (Contreras, 2003).
 
GROS (en cabeça, junt al blat de moro d’escairar)


[1] De fet, segons Fabra (1968) i GEC (1969) hauria de ser blat de moro escarit, que realment vol dir pelat, i no pas escairat, que significa que se li han deixat els angles a noranta graus, escaires, però escairat és la forma com tothom el coneix.
Blat de moro D’escairar
 
   
Esporus: Centre de conservació de la biodiversitat Cultivada. Can Poc Oli de l’Escola Agrària de Manresa.
Tel. 93 8787035 esporus@associaciolera.org
Avis Legal | Contactar | Pàgina d'inici | Recomana'm